Santa Maria de Cornet és una església romànica del segle XI-XII que va ser reformada el segle XVII.
​
La primera notícia documental és el 1025 i el 1033, quan ja consta com a parròquia. Originàriament depenia del castell de Balsareny i més endavant passà al Cornet.
Església rural d'una nau capçalada per un absis gairebé semicircular. La nau és de planta trapezial, coberta amb volta de canó seguit, i l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera.
Arran del presbiteri s'obren sengles caplelles disposades de manera de creuer, fetes al segle XV; sobre la migdia es va aixecar el campanar de planta quaadrada, al segle XVII, al mateix temps que s'obrien dues capelles més cap a ponent i s'adossava una sagristia a l'esquerra de l'absis.
També va ser destruït el de l'altar major, 1733. El febrer de 1967, el Servei de Monuments va fer la primera visita a l'església; aleshores es va assesorar al rector, mossèn Josep Saborit, perquè amb un grup d'aficionats comencessin a fer-hi obres d'agençament. El principal objectiu era retornar l'aparença romànica a l'església.
Durant la guerra del 1936 - 1939 van ser destruïts els retaules barrocs del segle XVII que decoraven les capelles del Roser, de Sant Joan i de Sant Isidre.
